Xavi
per en 27 D'octubre 2012
1,161 Vistes

Al mig del camí,

caminant sense rumb,

els pensaments fluixen,

les paraules sorgeixen.


Una altra decisió,

parar o continuar,

mai no sé sap,

si t'hauràs equivocat.


Amb la tranquilitat del bosc,

amb la profunditat del que és fosc,

sota l'arbre que és millor,

és pot pensar amb amor.


Només amb la natura,

el vent al clatell,

les paraules dels ocells

i els teus pensaments,

veus com tot està canviant.


No saps si per bé o per mal,

però està passant,

i això no és pot canviar,

ho has d'acceptar

i el més important,

T'HAS D'ADAPTAR.


13-02-00

Publicat a: Catalunya
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
De vegades, caminar aclareix les idees
27 D'octubre 2012
Xavi
si, cal caminar, a mi personalment, és l'única activitat que m'aclareix el cap.
27 D'octubre 2012