en 27 D'octubre 2012
L'amor és com una muntanya,
pujant amunt, sempre amunt,
pensant en tu, sempre en tu,
i mirant enrere, una sensació:
la por.
La por que sento
quan en tu penso.
Pensant en el cim,
pujant pel camí,
pujant pas a pas,
un cop seré a dalt,
m'hi podré quedar?
Tu ets el meu cim,
penyasegats al voltant,
un pas en fals,
i tot s'haurà acabat.
Només un dilema
el donar l'últim pas:
et trobaré esperant?
Aquesta és la por,
ser dalt de tot,
i com única resposta:
els bategs del meu cor.
05-08-99
Publicat a: Catalunya