en 27 D'octubre 2012
La vida m'ha decebut,
sempre estic perdut,
la noia m'han fotut.
Per què sóc tan tossut?
Ho sabia del primer moment,
no hi havia res a fer,
no hi tenia cap dret,
però m'he enamorat
d'una noia inexistent,
i per això mai estic content.
Perquè tot ho faig i ho desfaig,
tot passa dins el meu cap,
i no hi ha res real,
sommio com si fós un infant.
He de començar a pensar
en fets de veritat,
he de començar a observar
el que tincs al meu voltant.
Peerquè he perdut prou oportunitats,
volant totes m'han passat,
i sóc tan cec, tan capcigrany
que ni tan sols me n'he adonat.
I ho vull evitar,
prou patir,
i vull estimar,
i vull començar,
a conèixer la felicitat.
17-01-99
Publicat a: Catalunya
