Viure, menjar, treballar i dormir,
sense entrebancs ni obstacles,
snese perill de patir
pensant en mi.
La vida fóra simple,
fàcil i conformista,
senzilla.
Viure la vida
sense saber que és la vida.
Que fàcil seria!
Si un pogués triar,
pogués escollir,
què faria?
Viure sense viure,
no complicar-se pensant en demà,
viure sense mirar
el que has fet en el passat.
Si rs no importa,
si res és important,
viu la vida sense pensar.
Però,
per desgràcia o per sort,
no és així la vida no,
perquè:
-has de pensar en el passat,
del que has fet, rebràs;
-has de pensar en el present,
depens del que aprens;
-has de pensar en el futur,
per trencar el gran mur.
El gran mur que pot suposar
que en la vida no puguis avançar,
que no siguis feliç,
que no puguis pensar
de que viuràs demà.
16-01-96
