Ella és valenta. Tot i que de vegades no s’ho acaba de creure. L’envege. Enveja sana, evidentment. Sap plantar-li cara als problemes. I als meus problemes... Té tota la fortalesa que a mi moltes vegades em manca. La dolçor dels seus ulls i les seues paraules raonables em fan sentir segura. I quan em rodeja amb els seus braços em senc la persona més ben cuidada del món. I quan em besa al front... Quan em besa al front ens transportem a una bombolla de sabó ben gran i aïllant.
És d’esperit nerviós. Jo també, però reservat. No té paciència. Bo, si en té, però jo sóc massa punyetera. De vegades li done massa besos i massa abraços. Però es tan terna... que no em puc resistir.
Té el somriure més bonic que he vist mai. I mira que he vist a gent riure. Però mai ninguna persona ha rigut com ella. Mai ningun somriure m’ha enamorat tant com el seu.
Té una bondat infinita. És bona. I, amb mi, és molt bona.
Li dec cent perdons i mil milions de gràcies.
És una de les persones que més feliç m’ha fet en aquesta vida. Actualment, segurament siga la persona que més feliç em fa. És una felicitat màgica i meravellosa. És una felicitat d’aquestes que escolliries de companya per a aquest viatge de la vida. Junt a ella. Ella, jo i la nostra felicitat.
L’estime. I cada dia estic més convençuda que aquestes paraules no expressen tot el que porte per dins. Cada dia m’enamora més. Aquestes ganes de viure una vida amb ella, es transformen en necessitat. La necessite. La necessite més que a l’aire que respire. Ella és el meu oxigen.
L’estime. I em quedaria tota la nit parlant d’ella, per que parlar d’ella és com escoltar Beethoven, per exemple.
L’estime, i tindria infinites paraules per a dedicar-li.
Ja és tard. Ara aniré a dormir, i els meus braços la rodejaran amb suavitat, per no despertar-la. Serà el meu últim pensament del dia. I, demà matí, només obrir els meus ulls, segur que tornarà a romandre als meus pensaments. Per què del meu cap no se’n va. Desitge que tampoc se’n vaja de la meua vida.
L’estime. L’estime i punt.
