Uh

Pere
per en 17 D'octubre 2012
728 Vistes

Un llibre de poesia, però no un recull de poemes, sinó un sol poema que depassa les tres-centes pàgines. Com qui diu res. Sens dubte és una de les lectures més inclassificables que hagi fet mai. Jo diria que en Casasses només s'assembla a ell mateix. És una lectura que es pot fer tan lenta i tan llarga com es vulgui, perquè hi ha tants i tants girs, tants i tants jocs de paraules, que és absolutament inesgotable. El pots llegir sencer (si és que n'ets capaç!) o a fragments, en ordre o obrint-lo aleatòriament per qualsevol punt i llegir-ne tant com et vingui de gust. El que em sembla realment difícil és llegir-lo en veu alta com ho fa en Casasses, encara que l'ha escrit ell mateix sembla mentida que pugui llegir-lo tan de pressa i tanta estona seguida com ho fa, i sense entrabancar-se. El so no és gaire bo però aquesta n'és una bona mostra:

https://www.youtube.com/watch?v=JSixMYJwLqY

Publicat a: Personal