Yuki Soma
per en 8 D'octubre 2012
1,429 Vistes

Qualsevol dia, 
qualsevol nit. 
qualsevol instant que passés amb tu al llit. 

Aquella mirada de complicitat, 
el alè més bonic que mai havia respirat. 
Els teus cabells arrissats que t'aplegaven a la cintura, 
no només ho dia jo, era cert que estaves fet un figura. 

Em donaves un petó cada vegada que despertava 
al teu costat, nua, sense roba encara. 
Ho haviem fet plenament i jo mai em quedava satisfeta. 
recorde que tu també em deies que jo era una meravella. 

No va ser difícil enamorar-me, 
ni tampoc acomodar-me 
al teu punt de vista tant circumstancial 
de fer les coses sense pensar 
en el què diran. 

M'agradava molt la teva forma d'actuar. 
Per mi eres més que un amic, més que un amant 
vas dir-me que al meu costat també et senties la mar de privilegiat. 

m'agradaria repetir aquells moments 
en què els nostres cors es juntàven 
i viatjaven per tot arreu dels nostres òrgans interns. 
Separar-se no gossaven, 
volien que no pararem de simular de tenir fills fins no poder més. 

Mig any va ser massa poc de temps per demostrar-te 
que si te'n hagueres anat abans jo començara a cridar-te, 
la meua ànima s'hagués mort, la falsedat d'il·lusionar-me 
hagués vençut els meus sentiments i no t'hauria volgut menjar. 

aquella nit vaig tenir un malson massa real. 
em deixaves, el tumor es va apoderar 
del teu cos, que mai més vaig poder menjar. 
els meus ulls no paraven de plorar. 
Ja no tenia ningú que em pogués abraçar. 

plorava, 
escoltava música i tornava a mirar 
la teua camisa que em vares deixar. 
No podia, 
no estava preparada pel que em va succeïr. 
Encara no puc, 
encara ets viu, allà dintre del meu cor.

Publicat a: Poesia
Modest
molt maco i molt ben escrit
10 D'octubre 2012