Els Somnis de cada dia s'ajeuen sota el coixí i perturben al somniador.
Somnis de feina, de preocupacions, de dits que no obren "dotzenes".
De pastilles que no es prenen o se'n prenen massa.
De doctors obtusos, tossuts o intransigents.
D'excursions a la muntanya, d'emocions i Despertars.
Però els Somnis per excel·lència, els desitjos que desfermen l'ànima.
La més pura bèstia salvatge del nostre interior amorós,
Desapareixen de la foscor per ésser visibles durant les hores de consciència.
Per què aquest calvari?
Imatges congelades són un suplici.
El desig de tenir-te es converteix en una obsessió infinita.
I res no em pot guarir, ni la distància de l'Impossible.
Només pensant amb què els meus braços et posseiran
I els meus llavis acaronaran el teu rostre immens
Fa que abandoni els Somnis de la nit per convertir-los en l'Etern Present del Dia.
