en 8 Agost 2012
Quan et despertes d'un somni, tot ho relativitzes.
Res és real.
Tot allò que abraçaves amb els braços plens d'Amor només hi ha aire.
La Il·lusió d'estimar més enllà de l'Infinit es converteix en record.
Aquells llavis que besaria no existeixen per a mi.
I la realitat tan òbvia que tenia davant tan sols és inabastable.
Condemnada a vagar per la immaterialitat intangible de les notes, només desitjo trobar els teus llavis que ara mateix em provoquen la més profunda buidor.
Publicat a: Reflexions
Ho és, lamentablement. Potser no hi pensaré tant...em convindria distreure molt.... Però mentre tingui relació amb el Clarinet, malament rai. És una persona del qual n'estic totalment penjada. I només m'agrada d'ell les mans i la seva veu.
Suscrig i m'sfsgesso a tot el que et diu el Miquel, fesli cas perque els seus consells estan encertats, per el que fa a l'epilepsia es una quetió amb la que tens que conviura mentre no es desideixi a deijarte tranquila. Conec un cas que ba ser aixi, fa molts anys i no li ha repetit mes, ara ja ess m... Veure més
i el que fa amb les mans... és MÚSICA que no és poc. M'ha obert un món molt diferent, nou. Em fa vibrar, emocionar, viure, somniar...i no sé com atansar-m'hi, inabastable... Avui ja em trobo una mica millor, més animada...Crec que la 5a simfonia de Beethoven em va animar molt ahir...
Cada simfonia de Beethoven té una personalitat diferent. Les dues primeres semblen ben bé clàssiques com les de Mozart. poc interès desperten en mi. La 3a és fantàstica, un pèl trista, com la 4a. La 5a és molt alegra. la 6a és descriptiva, la 7a no sé què dir-te, particular. La 8a...insípida i la 9a... Veure més