en 1 Agost 2012
Ja m'ho pensava que les coses no sortirien de la manera tan rosa com m'ho presentava el meu germà.
Tot s'ha fos.
I el meu pare que tan sol·lícit, quan estava malalt, ara s'ha tornat aigua-poll. Desvia la conversa o surt per la tangent com ha fet sempre quan hi ha quelcom que no interessa.
Abans parlava molt perquè s'avorria i nosaltres érem això un pretext.
Ara, torna a ser com sempre. Mut i indiferent.
I com sempre, jo enfonsada en el somni encara viu.
Publicat a: Reflexions
Penso que has de fer cas al Miquel, de males temporades en pasem totes les families i cal aturarse i reflexionar si els nostres somnis son asequibles per el conjunt i la forma d'aconseguirlos esta en el cami correcte, pero per reflexionar cal está en plena forma, no pas ensorrada, anims i endevant, ... Veure més
El meu pare i el meu germà s'han compromès, no sé fins quan, de pagar-me un clarinet a mitges. Un de baratet, per estudiar ja en tindria prou. De moment no haig de fer concerts... De somnis sempre en tinc.