en 21 Juliol 2012
Al metro, hi veig una noia estrangera, de pell bastant fosca però un xic mestissa. Amb la roba d'estiu es veu el seu braç, farcit d'unes quantes cicatrius que tenen un aspecte força lleig. De quina història passada deuen parlar? Contínuament ens creuem i tractem amb el que en podríem dir gent normal, que té una vida normal i que sembla que coneixem prou bé o que ens fem una idea prou aproximada de com són. Però les seves marques més essencials, les seves cicatrius, no les veiem perquè acostumen a estar ben tapades per la roba d'hivern de les nostres convencions socials.
Publicat a: Personal