Tot es perd en una guerra
Jo he decidit fer-li l'entrevista a la meva àvia (Margarita Camps), que té 73 anys, i encara que nasqués just l’últim any de guerra, en sap moltes coses i recorda perfectament els anys de postguerra, que van marcar molt la seva vida i la de tots els que la van viure.
- Quants anys tenies durant la guerra? I quants germans éreu?
Jo tenia només un any, i no recordo la guerra evidentment, però m’ho han explicat tot sobre la guerra, i és clar, vaig viure tota la postguerra.
Jo tenia 3 germans més grans, i vivíem tots junts, amb els meus pares.
- De quin bàndol eres? Hi havia algun tipus de baralla entre la família a causa dels diferents bàndols o diferents ideals?
Dels nacionals, i tota la meva família també, anàvem a favor de Franco, que era d’extrema dreta. El comunisme, i els nostres adversaris eren els de la República (que va començar el 1931), que es van revoltar. Eren els del proletariat, que no tenien seguretat social, ni la pensió de jubilació, i estaven molt abusats, eren molt pobres i volien més igualtat i van matar i perseguir a frares, monges, capellans, van cremar esglésies, ja que anaven tots en contra dels ideals que imposava la religió, perquè odiaven les classes altes, llavors van presentar-se a les eleccions, van guanyar i van revoltar-se, i van matar a molts rics. Llavors els militars, a favor de Franco es van preparar per anar en contra de la República i frenar-la, i això va generar tal conflicte que es va dur a terme el desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
A casa no hi havia cap tipus de conflicte que fos originat pels bàndols o pels ideals, tots teníem la mateixa ‘base’ d’ideals, tots havíem sigut educats de la mateixa manera i no ens enfrontàvem entre nosaltres per temes nacionals. Estàvem tots molt units, ja que o ens uníem o ens quedàvem sols i sense res, i vam tenir la gran sort de portar-nos bé, a diferència d’altres famílies que tenien conflictes a causa dels diferents ideals.
Recordo que el meu pare em va explicar que un amic seu que era militar del bàndol nacional estava fent de guàrdia pel bosc, i es va trobar a un antic amic seu, també militar però del bàndol republicà. Al veure’s apuntant-se l’un a l’altre amb l’escopeta i donar-se compte de que eren amics i allò no podia ser, van decidir anar un per un camí i l’altre per l’altre i fer veure que no s’havien vist mai, i així ho van fer.
-
Vas anar a l’escola? I els teus pares?
I tant que vaig anar a l’escola! Vaig acabar tots els estudis i tinc una carrera d’empresarials.
Els meus pares, tant el pare com la mare també van anar a l’escola i també tenien una carrera. Els dos provenien de la mateixa classe social, tenien de tot, no els faltava res, eren de classe mitja/alta, i tenien bastants diners. El meu pare era una persona molt culta, et sabia parlar de tots els temes, tant d’economia, com de societat, com d’història, tenia dues carreres, una d’advocat i una altre d’economia (amb les oposicions de cap d’hisenda), i la meva mare tenia la carrera de mestre, el que ara se’n diu carrera de magisteri.
- Com eren les escoles? Segons quins ideals us educaven?
Doncs a les escoles per començar ens separaven els nens de les nenes, en escoles completament diferents. No fèiem cap tipus d’activitat amb nens, mai ens barrejaven.
Els ideals eren segons Franco va imposar, segons la seva dictadura manava, anant a missa i amb les professores monges que si et portaves malament o no feies el que tocava fer et castigaven, o bé et pegaven (que tenien tot el dret) o bé et posaven càstigs durs.
- Com us va canviar l’economia durant i desprès de la guerra?
Doncs, a la meva família li van robar tot, perquè van entrar a casa dos cops i s’ho van endur tot, tant diners, com joies, com totes les coses de valor que guardàvem a casa.
Però també és cert que després de la guerra, al cap d’uns anys de recuperar les coses bàsiques, era molt fàcil muntar un negoci si eres una mica espavilat, així que moltes persones (com el meu marit, el teu avi) van aconseguir de muntar un negoci i tirar-lo endavant, i en el cas del teu avi que va muntar una agència de viatges (aquí a Terrassa) o d’altres que muntaven altres coses, com que eren bastant úniques doncs anaven bastant bé i es van poder refer les vides anteriors a la guerra.
- Vivíeu amagats durant la guerra? Veu tenir que emigrar cap a algun altre lloc?
No vivíem amagats, al revés, vivíem en una gran casa al mig del poble de Toledo, però com que el meu pare era un intel·lectual el van venir a buscar per empresonar-lo, però vam aconseguir amagar-lo i no el van descobrir, just després d’això, ens vam donar compte de que el meu pare estava en perill, i vam decidir de emigrar cap a un poble a les muntanyes (cap a França), en una torre on hi vam viure uns anys fins que va acabar la guerra i ens vam instal·lar aquí a Catalunya.
- Qui ho passava pitjor, els petits o els adults?
Doncs, jo crec que tant durant la guerra com la postguerra qui ho passava pitjor eren els adults, tot i que els petits no vam tenir la infància que ens mereixiem, però els adults van ser els que van passar de tenir-ho tot a no tenir res, van sofrir intensament la mort de molts éssers estimats, van veure la seva pròpia casa derrumbant-se, van viure moltes traïcions entre familiars i amics, va ser com si de cop els haguessin matat a tots amb tant de sofriment que van haver de passar, en canvi, els petits s’havien acostumat a no tenir res i a conformar-se amb el que tenien, per això no van trobar a faltar res, i de les morts si eren molt petits no se’n adonaven, i si se’n adonaven doncs ja ho veien diferent perquè també ho veien com normal.
- Com et vas sentir en veure a molts familiars i éssers estimats desapareguts o morts?
Doncs, haig de reconèixer que els desapareguts eren els que més feien patir, perquè de morts n’hi va haver molts, i ho passàvem molt malament, però els qui havien desaparegut no sabíem el que teníem que fer, perquè si els buscàvem i ens fèiem esperances podíem estar-nos quasi tota la vida i ens enduríem moltes decepcions, i donar-los per morts et feia remoure la consciència pensant que potser els podries haver salvat de la mort.
- Què menjàveu durant la guerra? I Desprès?
Durant la guerra, com que hi havia molts pocs recursos i aliments menjàvem patates bullides i coses que poguéssim conrear nosaltres, aprofitàvem al màxim tots els menjars, i fins i tot menjàvem les pells de les patates, les bullíem i les amaníem.
I després de la guerra tot va quedar destrossat, quasi no hi havia menjar, i per això hi havia las ‘Cartillas de racionamiento’, que eren unes cartilles on et donaven aliments per sobreviure, però era bastant escàs. Aquestes es dividien en 3, la dels més necessitats, la mitjana i la dels que no ho necessitaven tant. Nosaltres teníem la mitjana. En aquestes cartilles tenies dret a mongetes, cigrons patates, oli, pa, sucre, etc. (però sense excés) et donaven les coses mínimes, i per aquest motiu van sorgir els estraperlos, que eren les persones que no se sap com (amb màfies) aconseguien el menjar que no estava inclòs en las cartilles, i si n’era el mateix era de mes bona qualitat. Aquests estraperlos estaven perseguits, però es sabien amagar molt bé. Els seus productes tenien un preu alt, però és clar, corrien un gran perill amb aquest negoci, i tot i així els hi anava bastant bé a la gran majoria. A la meva família anàvem a comprar algunes coses a casa dels estraperlistes, com per exemple la llet i altres productes necessaris.
Normalment entre setmana menjàvem més llegums, i els diumenges podíem menjar pollastre, o per Nadal canelons.
Els qui ho tenien millor en aquests casos eren els pagesos, que tenien el menjar que ells conreaven i el tenien més o menys assegurat. Llàstima que aquest no era el meu cas.
- Com va governar Franco desprès de la seva victòria?
Doncs, va governar segons una dictadura, ell manava per sobre de tot, tractava molt malament als Republicans ja que anaven en contra seu i mataven a tots els rics. Però en canvi als qui anaven a favor seu doncs no els tractava tant malament.
Franco com que estava molt enfadat amb la República va censurar moltes coses, començant pel català, va quedar completament prohibit el seu ensenyament, les seves institucions, les seves publicacions, el seu ús de tot.
Tothom qui era desobeït per Franco, es portava malament o no feia el que li tocava fer era perseguit i empresonat. I si feies la teva vida com la tenies que fer sense portar cap problema i sense posar-te en contra de Franco podies viure bé.
Al carrer ningú tenia por de les altres persones, els uns confiaven en els altres, deixaven les portes de les cases obertes, no hi havia delinqüència ni maltractaments.
- Com et vas sentir al sorgir totes les noves tecnologies com les televisions, els ordenadors, etc.?
Bé doncs primer de tot vam passar dels carros tibats per cavalls a els cotxes, que això va ser un fet impressionant, en que els cotxes eren tots com el 600 i després van evolucionar molt ràpidament! Després van aparèixer els primers televisors (en blanc i negre, és clar) que va ser impressionants per a nosaltres, ja que mai havíem vist una imatge en moviment, desprès van evolucionar, i van sorgir els ordenadors, les càmeres de filmar, els mòbils, etc. Tot em va semblar fascinant, que la tecnologia havia fet un canvi brutal, però en realitat la meva generació tot això no ho necessitem, estem acostumats a viure sense això i per nosaltres no és necessari, i ens és molt difícil d’aprendre com funciona i és inútil per nosaltres.
FOTOS
