records d’un exiliat
Jo he decidit fer l’entrevista al meu avi és diu Josep Bastús té 89 anys, va néixer l’any 1923 a La Pobla de Segur on encara hi viu. Pel que he vist té molta memòria de la guerra i li encanta explicar-la a tothom. Com la va viure i què va fer durant tot aquell temps. Aquesta època a ell el va marcar molt i en parla sovint .
Quants anys tenies quan va començar la guerra?
Què quants anys tenia el padrí quan va començar la guerra? A veure... si la guerra va començar el 36 i jo vaig néixer el 23... hummmm... tenia 13 anys.
Amb qui vivies a casa teva?
Amb el meu pare, la meva mare, els meus dos germans mes petits i la meva germana que era més gran i també els meus padrins que eren els pares del meu pare.
Com vas reaccionar quan et van dir que començava una guerra?
No vaig pensar en res, perquè era canalla, nomès tenia 13 anys i no sabia ben bé el que era una guerra.
Anaves a l’escola en aquell moment?
Sí, anava a l’escola de La Pobla. Estàvem organitzats per classes mixtes i cada vegada érem menys nens a la classe, perquè com que van bombardejar la central de La Pobla la gent tenia pànic i es quedaven a casa seva. I al cap d’un temps ningú va acabar anant a l’escola.
Què va passar quan va començar la guerra?
Quan van arribar els nacionals, molt a prop de aquí, van anar pujant i pujant, i com que el meu pare era republicà i va ser alcalde de aquí a La Pobla, tenia por de ser perseguit pels nacionals i va decidir marxar cap a França emportar-se’n a mi perquè era el més gran dels germans.
Com vas arribar a França?
Vaig passar per el port de la Bonaigua amb una furgoneta a l’any 38. Vam marxar a les 2h de la tarda i a la nit vam arribar a França.
Què van fer la teva mare i els teus germans?
Quan van arribar els nacionals a Pobla van agafar a la meva mare, els meus dos germans petits i la meva germana gran i els van evacuar a la plaça de toros de Pamplona.
Qui es va quedar a la casa on vivíeu?
Hi van quedar una cosina del meu pare que es deia Antonia Bastús i el meu padrí Francisco.
Que vas fer quan estaves a França?
A França vam arribar uns 50 homes espanyols, ens van portar a un poblet de uns 2.500 habitants que es diu Neuvy Saint Sepulchre i allà ens van portar a viure a unes cases de camp. Un dia que sortia pel poble vaig conèixer a un noi francès que treballava a una carnisseria, em va dir que l’ajudés a l'escorxador i més endavant em va portar a berenar a casa seva. Vaig conèixer a la mestressa que es deia Armantine, era molt bona dona, em va donar uns patés boníssims i l’endemà aquella senyora va voler que l’ajudés amb la carnisseria. Al cap de 2 mesos, sempre dinava a casa seva i a la nit tornava a dormir al camp.
I el teu pare que va fer?
Van dir que els espanyols que havíem arribat allà es busquessin feina. El meu pare era sastre, però, allà va treballar de pagès i de varies coses diferents. Més endavant ell va llogar una casa al poble.
Com vas aprendre el idioma?
Als 6 mesos parlava el francès correctament sense anar a l’escola. I t’explicaré una anècdota de quan un dia vaig estar a una casa de uns francesos de Neuvy. Em van preguntar d’on era i vaig dir de Catalunya i em van dir: escolti, el francès el parla millor que nosaltres. Més tard vaig saber que al lloc on jo estava era el lloc on es parlava el millor francès de allà, de França.
Vas fer molts amics un cop estaves allà? Que fèieu?
Molts, quasi tot el poble, i si un dia vas allà, tothom parla del Josep Bastús. Jugàvem a futbol, anàvem als cafès i sempre fèiem cosetes. Fins hi tot havíem fet teatre i cantàvem, i quan hi havia algun fet important em cridaven sempre a mi per cantar.
Després de la guerra veu tornar a reunificar la família?
Sí, els meus germans petits van venir l’any 40 quan s’havia acabat la guerra i allà van aprendre de sastre. Es van quedar a França i al 47 va venir ma mare i es va quedar amb el meu pare.
I quan vareu marxar de França?
El 48 jo vaig tornar a Catalunya. Primer per explorar el terreny de Pobla. Els meus pares i germans mentrestant estaven a França i s’estaven a casa del meu pare. Però, al cap d’un any van arribar a La Pobla.
Com vas arribar a La Pobla?
Vaig agafar el tren fins arribar a l’estació de França de Barcelona. Un cop a Barcelona vaig agafar l’Alzina Graells amb direcció a La Pobla de Segur.
Què va passar un cop vas arribar? Que et deia la gent? Que vas fer?
Vaig trobar gent que coneixia i em van atendre molt bé i tothom em preguntava pel meu pare i quan tornaria. I més endavant vaig decidir muntar una carnisseria on el meu pare hi tenia la sastreria. Tothom em deia que en sabia molt i jo sempre deia que vaig aprendre a un país que en sabien moltíssim.
Vas trobar a faltar França?
I tant! Vaig estar dos anys que volia tornar a marxar, però a casa meva volien que em quedés perquè ens anava bé econòmicament muntar la carnisseria.
Has tornat alguna vegada a Neuvy?
Sí, hi vaig anar quan es va morir la mestressa de la carnisseria. Vaig llogar un taxi per arribar-hi més ràpid i tothom estava content de que estés allà perquè m’estimaven molt i jo també hi tinc un bon record.
Conclusió:
El meu padrí va estar exiliat durant 10 anys a França, varen ser uns anys difícils on la família va estar trencada i reunificada en diverses ocasions.
La seva estada francesa va coincidir amb la 2a Guerra Mundial, apartat que en aquesta entrevista no hem tractat, però que aquesta catàstrofe bèl·lica el va marcar fortament.
Ara bé, malgrat això, el record que guarda de tota aquella època és molt bo, hi va passar l’adolescència i joventut, etapes vivencials afavoridores d’aquest gran record!
Va tenir molta sort amb la família que el va acollir ja que el van integrar com un membre més i li van ensenyar l’ofici que li ha permès treballar tota la seva vida.
IMATGES
Aquest es el meu padrí quan Tota la familia abans de El padrí amb els seus
tenia 16 anys la guerra a la Pobla de Segur de França
A França quan tenia 20 anys A l'entrada de la carnisseria A una Festa Major de Neuvy
Ajudant a l'escorxador Els tres germans a França jugant a futbol
Tota la familia reunificada a frança