Una de les històries més desconegudes i fascinants de la indústria militar catalana durant la Guerra Civil
Jordi Finestres
L’any 1937 el català Josep Belmonte va desenvolupar, a la Barcelona republicana, un coet aeri amb finalitats militars. Però el seu prototip, precursor del míssil de llarga distància, no va ser atès per les autoritats de la Generalitat. En el SÀPIENS del mes de junyrecuperem una de les històries més desconegudes i fascinants de la indústria militar catalana durant la Guerra Civil.
El protagonista d’aquesta història havia estat membre del cos de la policia d’assalt —dedicat a la seguretat interior— de la Generalitat de Catalunya. Però amb l’arribada de la Guerra Civil, veient que la maquinària bèl·lica de les tropes franquistes era superior a la republicana, va creure que podia aportar molt més en aquell conflicte des de la seva faceta autodidacta d’enginyer aeronàutic que no pas com a oficial de les forces de seguretat.
El principal avantatge del seu coet projectil era la seva eficiència “contra els atacs aeris”, ja que aconseguia disparar en intervals de deu segons a una altura de 2.000 a 4.000 metres. El problema va ser que les fàbriques d’armes no van funcionar com s’esperava per manca de recursos energètics, de personal, de matèries primeres i de finançament estatal. I, de fet, Belmonte va lamentar fins al darrer dia de la seva vida el poc suport que havia tingut per a la invenció d’un artefacte que, posteriorment, i més desenvolupat, seria decisiu en la Segona Guerra Mundial i en la carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica durant bona part de la segona meitat del segle XX.
Josep Belmonte fent proves amb el coet aeri