Sempre he cregut que, des que naixem, cadascú pensa d'una forma diferent, que va modificant-se al llarg de la seva vida.
Les coses que escoltem, veiem, sentim i, en general, vivim, fan que opinem d'una manera o altra.
Però, el que trobo més repulsiu, és el fet d'utilitzar la violència com a eina per fer canviar a algú la seva forma de pensar o les seves creences, ja que res no la justifica.
La vida humana és sagrada, des del mateix instant en que es comença a viure. Cap idea, manera de pensar, religió o opinió sobre alguna cosa, per més radical que sigui, mereix la mort de cap persona.
Com he dit anteriorment, cadascú pensa segons el seu criteri i la violència no és cap mètode per modificar aquesta idea.
Perquè, per més que obliguin a canviar a algú, si creu de veritat en el que ell mateix defensa, ningú no canviarà els seus ideals, ni la seva manera de pensar, ni la seva forma de viure, ni la seva manera d'entendre les coses, ni la seva religió ... ni res, i encara menys amb una cosa tan menyspreable com la violència.
En la meva opinió, utilitzar la violència és propi de persones covards i insegures.
Vivim en una societat tolerant, per quin motiu tornem a l'edat de pedra utilitzant la violència?. No estem evolucionats?. Llavors, per què ens comportem com animals?.
Si canviem, serà per decisió pròpia, ja que ningú té dret a jutjar sigui pel que sigui.
A aquelles "persones" que utilitzen la violència com a mecanisme de defensa, les trobo d'allò més vulgars. Ja sé que de vegades, és com un reflex, però som prou racionals com per saber aturar en el moment adequat.
Només vull dir que, prefereixo mil vegades ser algú pacífic, que pot resoldre amb diplomàcia i tranquil·litat les adversitats que la vida li presenta, a ser una persona ruda, sense respecte pels altres.
Que no us diguen covards. Els covards són ells, que prefereixen lluitar amb els punys abans que amb les paraules.
Les paraules fereixen menys i curen més.
Bé, això es el meu treball de valencià, era de tema lliure i vaig decidir fer-lo de la violència. Avui he sabut que el publicaràn a la revista del institud. Ja sé que no es gran cosa, però, pitjor és res.
