Els ibers eren un conjunt de pobles. Les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifican a la costa oriental de la peninsula Ibèrica amb aquest nom des del segle VI aC: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, etc.
-Els elisyces eren un dels pobles que les fonts antigues identifiquen com a ibèric al sud del Llenguadoc-Rosselló.
-Els sordons, o sardons, foren un poble de la Gàl·lia, que s'estenien des dels Pirineus cap el nord, bàsicament ocupant la comarca del Rosselló.
-Els ceretans o cerretans foren un poble iber de la zona dels Pirineus, que ocuparen l'actual Cerdanya (de la qual en deriva el nom) i en general la vall del Segre.
-Els airenosis o arenosins eren un poble que les fonts antigues identifiquen a la Peninsula Ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus.
-Els andosins (potser del basc handia, "gran"; en grec Λνδοσίνους) eren un poble preromà que les fonts antigues identifiquen a la Península Ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus.
Tot i que les fonts clàssiques no sempre coincideixen en els límits geogràfics, semblava que la llengua és el criteri que els identificava com a Iber