Andrea
per en 2 Juny 2010
937 Vistes

Ara que em reposa el cap sobre la teva falda i que em sento tan segur i valent, ara que em puc veure dins de la teva mirada, vull que el temps ja no es bellugui més. Digue'm que és veritat que hi ha una llum quan tot s'acaba, fes-me creure meu el firmament, jura'm que tot allò que estem vivint no és un miratge que es pot fondre en qualsevol moment
Si tu ets la llum del dia, guia'm, fes-me riure i digue'm com la lluna rebenta d'enveja quan ens mira, dóna’m un glop de vida, ensenya'm com camines, vull seguir-te i fixa't com el meu alè revifa.
Si per a mi la vida no ha estat un camí de roses, si no he conegut més que l'horror, si no he tingut mai ningú per compartir les coses i he hagut d'empassar-me sol les pors.
Si no dic t'estimo tan sovint com esperaves no pensis que és per manca d'amor i si no em desfaig entre els teus braços i estic aspre és la por d'ofegar-me de nou.
Digue'm que ara no ho perdré tot com tantes vegades, agafa'm la mà i apreta'm fort, que no vull que em tornin a tremolar les paraules, que em desperti més aquest malson.

 

d'examens TT

muakss(K)

Àlex Palomares Gascón
sort amb els examens ^^, m'agrada com escrius 😃
2 Juny 2010
Marina
whiskyn's! 😄 ànims que ja s'acaba !
4 Juny 2010