La Pableta
per en 3 Juny 2012
1,909 Vistes

Parlo d'ell, del seu riure i les seves maneres.

De la seva forma de fer-me riure.

Dels seus "m'agrades, moltissim".

Dels seus "vull quedar-me un moment més amb tu".

De com em mira i fa que m'estremeixi.

De com si vols, pots.

De com res mai està perdut si tu vols.

Parlo de com tot és tan fotudament perfecte si és el seu somriure present.

De com les coses arriben a canviar en qüestió de segons i de com la teva felicitat ara depèn d'una altra persona.

Parlo de fer plans de futur i que siguin amb ell.

Parlo de finals feliços que mai acaben.

De voler enviar-ho tot a la merda si no saps res d'ell, però seguir aguantant tot i això.

De tremolar si no passa i si passa també.

De menjar-me'l a petons i que em mengi ell.

Parlo d'ell, parlo d'un nosaltres que no ha començat però que tampoc penso deixar que no ho faça.

Parlo d'un 25 i tots els que queden, tots els nostres, tots per a nosaltres.

Publicat a: Reflexions