Us he de confessar a tots que no sóc cap Julieta ni ell és cap Romeo. Tampoc sóc la Blanca ni ell en Saïd. Ni en Tristan ni la Isolda. No. Només som en Victor i la Marina i no crec que fem història. No serem coneguts arreu del món, només a casa nostra. No tenim final, ni feliç ni tràgic. No tenim final. Us confesso que la meva relació és bonica i tendra però no tenim cap impediment per estar junts: les famílies no estan enfadades, no ens separa cap religió i no tenim guerres entre mig.
L'amor del dia a dia, el que no s'explica als llibres, és així. Una trucada i un:- tenia ganes d'escoltar-te. Un missatge de bona nit i els perdona'm sempre que toquen. Segurament no parlaran de nosaltres als llibres de literatura. Segurament només els quatre que ens coneixen sabran com ens estem estimant. Perquè això nostre no és una tragèdia, ni molt menys. És una de les millors històries que mai s'han viscut, però silenciosa, de les que no interessen a ningú. Una història que ha nascut i acabarà amb nosaltres.
No m'importa que ningú ens coneixi, el que m'importa és haver-te conegut. Aquest és el nostre amor sense tragèdia :)