L'altre dia et vaig veure assegut al banc del parc,
ho intentaves dissimular, però vaig saber que acabaves de plorar.
aquella expressió tant tendra i sincera , el cor se'm va enfonsar.
A vegades penso que el món no val la pena,
nèixer per sofrir, i després morir,
que ta família t'abandoni en plena adolescència
i després tu no saps per on païr.
a vegades penso que el món es porta malament,
per què sempre li passen les desgràcies a persones que no canviaries per res?
per què et canvia la vida en qualsevol moment?
per què hi ha gent que assassina a altra gent?
a vegades penso que el món no està fet a la nostra mida,
però t'asseguro que jo sempre intento buscar una sortida
cantan-te cançons o fent alguna bobada que et torne la teva al·legria.
Però si ets al meu costat,
serà un plaer fer que somriguis de nou,
comptant-te acudits, o veient els bous
O simplement escoltan-te, i callar.
Hi han persones hipòcrites, que parlen molt però després no ho compleixen,
eixes persones què, ser feliços, ens impideixen.
Però sincerament, t'ho dic, jo no sóc com la resta de la gent;
el meu cor, d'ajudar-te, estarà content.
