I Les coses que em feies sentir
Quan encara no te’n havies anat, quan encara eres aquí.
No hi han paraules per a descriure
Aquella màgia que tenies per a dibuixar-me el somriure.
Aquelles paraules precioses que em deies, que em feien tornar a riure.
No m’agrada acceptar que aixó s’haja acabat,
Encara no m’has regalat l’última rosa.
Quan m’ho vas dir vaig perdre tota la meva força,
Quan em vas abandonar el meu cor va començar a plorar.
No imaginava que ho anàrem a deixar!!
He de despertar d’aquest conte de fades,
L’última cosa que pretenc és deixar-te de parlar.
Ja t’ho he dit tantes vegades,
No m’ho podia creure, fins que va aplegar el seu final.
I ara dius que queda l’amistat,
Que sempre et tindré al teu costat.
Però aixó ja serà diferent,
ja no m’abraçaràs quan faça vent,
el meu cor tornarà a estar descontent.
M’agradaria que em donessis una altra oportunitat
I així poder-te demostrar
Que els records encara són vius.
Que el meu cor, quan pensa amb tu, encara riu.
Amic t’he de dir ara, i em costa molt.
Penso en el passat mentre miro com plou.
Pluja de les meves llàgrimes que criden el teu nom.
Imaginar que serà sense tu m’espanta.
Em tornaré dèbil altra vegada
I eixa idea no m’agrada massa.