Yuki Soma
per en 28 Maig 2012
1,485 Vistes

 

I Les coses que em feies sentir

Quan encara no te’n havies anat, quan encara eres aquí.

No hi han paraules per a descriure

Aquella màgia que tenies per a dibuixar-me el somriure.

Aquelles paraules precioses que em deies, que em feien tornar a riure.

 

No m’agrada acceptar que aixó s’haja acabat,

Encara no m’has regalat l’última rosa.

Quan m’ho vas dir vaig perdre tota la meva força,

Quan em vas abandonar el meu cor va començar a plorar.

 

No imaginava que ho anàrem a deixar!!

 

He de despertar d’aquest conte de fades,

L’última cosa que pretenc és deixar-te de parlar.

Ja t’ho he dit tantes vegades,

 

No m’ho podia creure, fins que va aplegar el seu final.

 

I ara dius que queda l’amistat,

Que sempre et tindré al teu costat.

Però aixó ja serà diferent,

ja no m’abraçaràs quan faça vent,

el meu cor tornarà a estar descontent.

M’agradaria que em donessis una altra oportunitat

 

I així poder-te demostrar

 

Que els records encara són vius.

Que el meu cor, quan pensa amb tu, encara riu.

 

Amic t’he de dir ara, i em costa molt.

Penso en el passat mentre miro com plou.

Pluja de les meves llàgrimes que criden el teu nom.

 

Imaginar que serà sense tu m’espanta.

Em tornaré dèbil altra vegada

I eixa idea no m’agrada massa.

Publicat a: Poesia
Modest
Situació una mica fumuda, pero cal rependre el dia a dia, perque la vida continua i es curta,, per lo que toca viurela intensament.
28 Maig 2012