La Pableta
per en 22 Maig 2012
1,339 Vistes

Escolta des de la distància i encara que només sigui com un lleu xiuxiueig tot el que he de


explicar-te, tot el que mai et vaig poder dir.
 
 
T’estimo, pràcticament tot es resumeix en això.
 
 
Vas arribar i ja et volia, te n’has anat i encara et vull.
 
 
Passarà el temps i t’estimaré igual.
 
 
Has estat, i crec que puc dir sense equivocar-me que al igual que el teu germà seràs, la 

persona més especial i import
ant que ha passat per la meva vida.
 
 
Tot el meu món es resumeix en tu.
 
 
Des que te’n vas anar no he pogut ser la mateixa.
 
 
M’has portat amb tu.
 
 
Sense tu jo no soc, sense tu jo no sé ni ser.
 
 
També vull que sàpigues que encara que pesin els anys, i els danys, seguiràs aquí, al meu cor.
 
 
Promet que els teus records em seguiràn traient un somriure si alguna vegada em falta l’aire,
 

que seguiràs apareixent pels meus pensaments per a salvar-me.

 
I jo promet que mai vaig a deixar-te de pensar.
 
 
Diuen que vida només n’hi ha una, i quan vas néixer tu et vas convertir en la meva.


Seràs sempre, el nostre nino preciós.
Publicat a: Reflexions