Pere
per en 15 Maig 2012
742 Vistes

Del llit estant
les cabòries cerquen l’eixida
que el finestral tot just ofrena.
Al defora, el dia s’ha aixecat
al ritme de les hores apressants.
Queda poc temps per gaudir,
per tocar amb els dits de la mirada
el verd immaculat que espireja
amb la pluja, ronsejaire i sorruda
en aquest inici incert de primavera.
Veuré l’estiu?... qui sap si la tardor?...

Del llit estant, ansiejo els vidres
que encara em duen propines de llum,
malgrat la boira del dolor,
i el pols se m’accelera cada nou jorn
que el mal s’entesta en obsequiar-me,
tot esperant un raig de sol,
el primer o el darrer, no ve d’aquí.


Vaig tenir la sort de convocar el repte poètic visual número 207 de la pàgina  de Relats en Català. Vaig proposar de fer poemes inspirant-se en aquesta fotografia d'una finestra. Algunes de les participacions que hi va haver les aniré penjant aquí. Aquest poema d'avui és d'en rautortor.

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.