Ahir et vaig dir l'últim adéu. Vas entrar a l'església dins d'una caixa de fusta, amb el teu nom emmarcat. Estava a primera a fila, a menys d'un metre de tu. T'imaginava a dins, estirat amb els ulls tancats, com si dormissis. De la mateixa manera que et vaig veure per últim cop a l'hospital, respirant. Et vaig agafar la mà però no em vaig veure en cor de dir-te res. Ja sabíem que ens acabaves de deixar.
Han sigut els pitjors dies de la meva i en els que he plorat més. Avui, el dia després del teu últim adéu, em veig en cor de dedicar-te aquestes paraules sense que se'm destrossi el cor. Sempre has estat una gran persona i així has marxat, sense deixar indiferent a ningú. Has viscut els teus 27 anys feliçment i amb gent que t'estima, fent el que has volgut. I fent el que més t'agradava, del cel vas caure al mar. No pateixis, ja no cauràs més del cel.
No t'oblidem, Jordi. Allà on siguis, espero que estiguis bé.
La teva cosina Marina.
