en 10 Maig 2012
Som fràgils. Avui hi som i demà no. Caus a terra, et fas un cop al cap, i ja no hi ets. Desapareixes. La vida s'atura, s'apaga, com una espelma que se li apaga la flama d'una bufada. Hem de ser forts, diuen. Es pot ser fort tota la vida? Si fins i tot els més forts cauen i ploren.
Som tan fràgils...
No t'aturis, si us plau, no deixis de lluitar.
Ànims Jordi.
Publicat a: Personal
És un moment difícil. Tots els meus ànims Jordi i per a la teua família. Endavant, TU POTS!