Canvis
No és el mateix els matins que les nits. El sol fregant a l'horitzó quan és capvespre o en sortir. El món de fora o bé es desperta o se'n va al llit, el cel rogenc blaveja o ennegreix, la rosada brilla o no existeix.
No és el mateix anar-se'n que venir, el comiat del poeta o la rebuda de l'infant, els petons d'amor alegre o amor trist, el dipòsit ple del tot o tot el cos encarcarat.
No és el mateix el néixer que el morir, el trànsit marxa enrere o endavant, el caminar tot sol amb pena o amb un mateix i el cap ben alt.
Petits
Una formiga que camina no fa figa. Un centpeus quan ensopega no pot perdre l'equilibri. Si l'abella vol ser prima es posa a dieta mentre el cargol, abans de sortir, para l'orella. La sargantana puja pels murs i no té pana. La mosca no té closca i l'esclafen, pobrissona, i el mosquit no mou ni un dit tot xuclant la sang dels dits. A la cuca de llum no hi ha qui li ensumi el perfum.
Poderosos
Els reis se salten les lleis com si re(i)s, però quan van al vàter la merda no és d'or ni és coronada. Els presidents també es moren de vells si abans ningú no els mata. Els parents del ministre viuen molt bé si viure bé és el que es pensen que és, i si la família és prou unida. Els capellans defensen una fe que no s'entén si no és per tradició de catequesi per a nens. La gent sense títols, sense càrrecs, sense béns, viu de debò si no és que viu, agenollada, la mentida d'un altre.