Bona nit companys!
Fa una setmana va ser el meu aniversari i en el meu blog no n'he dit ni una paraula. No ho trobo just! Així que avui toca una entrada dedicada a mi. Ja en vaig fer una fa un temps, però és que és el meu blog, què esperàveu? Avui descobrireu coses de mi que ja sabeu o no.
Comencem pel començament! Vaig néixer el bonic 11 d'abril del 1991, així que si feu comptes, n'he fet 21. Sóc de l'Empordà: mar i muntanya, tramuntana, putes i cues a la frontera.
El meu poble és molt petit, tant petit, que no hi ha col·legi (col·legit, com diríem aquí). El període de vida que transcórrer entre els 3 i els 16 anys he agafat un autobús cada dia per anar al lloc d'estudi. De 16 a 18, cotxe. I de 18 a 20, tren. Suposo que és per això que he acabat farta de vehicles, i ara, estudio des de casa. I què estudio? Doncs Grau en llengua i literatura catalanes com alguns ja sabeu. Sempre va bé recordar-ho.
De petita no tenia amigues, només amics. -Per què eres masculina? -Portaves els cabells com un nen? - Volies el contacte amb homes?-. No, no... deixeu de fer preguntes. No tenia amigues perquè no hi havia noies. A classe érem 9: 8 nens i 1 nena (JO!!!!). Ara entendreu perquè m'agrada tant el futbol, bola de drac i pokémon. Coses de la vida.
Què més voldríeu saber de mi després d'aquesta biografia tant detallada... Ah si, sóc nocturna. M'agrada la nit. Si veieu l'hora en què ha estat publicada l'entrada, potser més que la nit, m'agrada la matinada. No tinc remei. No hi puc fer res. Ho he provat tot i res. Res aconsegueix fer que em vingui son.
Romàntica i enamorada... oh... m'encanta l'amor! Què seríem sense l'amor? Seríem ànimes amb pena corrent pel món, tristos, sense lluitar ni fer res de bo. L'amor mou el món, mou les persones! All you need is love! (Acabo de fer una frase molt similar a un tros de Moulin Rouge) Tampoc us puc enganyar. L'amor no seria res sense l'odi. Com que hi ha tant d'odi a les nostres vides, l'amor s'ha tornat una part imprescindible per ser feliç.
Culer i catalana, sóc una tia com Déu mana! I doncs? Es clar que sí! No es pot ser de cap altra manera. Alguna altra opció millor que sér catalana? Valenciana? Ui no... Valencià i home de bé, no pot ser! I millor equip que el barça encara és hora que neixi.
Ja no se m'acut res més que volgueu saber. Que odio el fum, m'encanta ballar, canto fatal, miro telescombraries, no surto de casa sense la ratlla als ulls, fan de les joies, independentista, faig un 41, tinc la llengua curta, el verd em fa vomitar, no m'agraden els urbanites, escric quan tinc coses a dir, republicana, dormilega i amb moltes ganes de viatjar a Grècia... això ja ho sabíeu, no?
En fi, gràcies a tots els que llegiu el meu blog i em vau felicitar el dia del meu aniversari. Moltes gràcies de veritat. Si us heu llegit tota aquesta entrada, és que m'heu d'apreciar per força!
BONA NIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIT! :)
