LLUIS SALAS
per en 16 d'Abril 2012
1,496 Vistes

 

La llegenda del "Queen Mary", el veritable vaixell fantasma.

 
queen-mary-in-long-beach.jpg

Un vaixell de luxe embruixat.

 


Aquest enorme vaixell anglès construït al 1937, que deu el seu nom a una reina d'Anglaterra, és famós per haver creuat l'Atlàntic més de 1.000 vegades, servit de transport a les tropes aliades durant la segona guerra mundial, participant fins i tot en la invasió de Normandia i participat en molts esdeveniments de la història recent, és també famós per altres esdeveniments més "estranys".

 



Actualment és un hotel de luxe a Long Beach, però molta gent no s'atreveix a entrar-hi per estar considerat un dels centres del món amb més activitat paranormal, de fet hi ha registres de fins a 55 "manifestacions" diferents en diverses zones l'immens vaixell i el juny de 2001 la NBC va realitzar un recorregut interactiu dels fenòmens que ocorrien al vaixell. Aquests són alguns d'ells:



 
puerta13_queenmary.jpg

La porta 13 de la sala de màquines.

El 10 de juliol de 1966 es van realitzar treballs de manteniment en les portes hermètiques de la sala de màquines. John Pedda realitzar el treball de manteniment. Era un empleat molt jove, tot just tenia 18 anys. Encara que aparentava ser una mica més gran per la barba que tant li agradava lluir. Vestia una granota blava de treball, plena de greix. En un desgraciat descuit, John va ser aixafat per la porta n º 13, morint al moment. Temps després, es van amuntegant els testimonis de tripulants i viatgers, que diuen haver vist un home jove amb barba, vestit de blau, caminant pel passadís de la sala de màquines i desapareixent a la porta n º 13.

 


Una guia turístic avançava pel passadís quan va tenir la típica sensació de ser observada per algú. En girar-se va poder veure com una figura s'esvaïa davant dels seus propis ulls. Immediatament, va notificar els fets. La descripció que va realitzar coincidia amb els trets de John Pedda. Se li va mostrar un conjunt de fotos per veure si podia identificar-lo. D'entre tota la mostra, identificà la foto de John Pedda.



guarderia_embrujada.jpg

La llar d'infants de 3ª classe.

 

En un dels nombrosos viatges que el Queen Mary ha realitzat per l'Atlàntic, una dona va donar a llum un nadó, que els pares van decidir anomenar Leigh Travers Smith. Tot seguit va ser portat a aquesta llar d'infants. Però alguna cosa no va anar bé. A les poques hores del seu naixement va morir. Hi ha testimonis que asseguren haver escoltat, durant la nit, el plor d'un nadó procedent de la llar d'infants. Molts ho atribueixen al nen, Leigh Travers Smith.



salon_reina.jpg

El Saló de la Reina.

 

 És un saló de primera classe, on no hi manca pas cap detall. Però l'opulència i el glamur no estan renyits amb les experiències estranyes, que han viscut molts dels que han gaudit dels privilegis d'aquesta estada. En una de les tantes visites guiades, que grup de turistes protagonitzen, una nena, va visitar-lo amb els seus pares, va afirmar insistentment que veia a una dona. Però la veritat és que ningú la va veure, excepte la nena. Ella no va deixar de assenyalar un lloc dient: "és allà". La nena va descriure l'enigmàtica visió com la de una dona jove i guapa. El que cap d'aquells turistes sabia, és que hi ha informes que recullen testimonis de tripulants i viatgers, que asseguren haver vist en aquest saló, a una dona jove, molt bonica i vestida de vestit de nit blanc, lluent. Hi ha qui afirma, que l'ha vist ballar elegantment entre les ombres del saló. Són tan nombroses les seves aparicions al llarg de la història del vaixell, que li han posat un sobrenom: "la dona de blanc".



habitacion_embrujada.jpg

Primera classe.

 

Al llarg de la història del Queen Mary, són nombrosos els informes de fets estranys ocorreguts a les habitacions més luxoses: el so del córrer de l'aigua de les aixetes de les habitacions a mitjanit, i posteriorment comprovar que cap aixeta era oberta, el telèfon sonant a altes hores de la nit, sense que ningú hagi fet la trucada; passatgers que es queixen que a l'habitació del costat hi fan molt soroll i no els deixen descansar, per comprovar tot seguit que l'habitació del costat no estava ocupada.

 

fantasmas.jpg

En una visita turística guiada, un dels turistes va fer una foto a un mirall d'una suite. Al revelar-la, va comprovar amb estranyesa, que al mirall es reflectia un home estrany. El guia encarregat d'atendre a aquesta visita, va negar rotundament, que l'home del mirall fos part del grup de turistes. En un examen minuciós de la fotografia, es va comprovar que tant el pentinat de l'estrany home com la seva roba pertanyien a diverses dècades passades, concretament als anys 30.



espectros+piscina.jpg

Les piscines de primera classe.

 

Aquest lloc és d'accés restringit i només es permet les visites guiades. En aquestes piscines, és on han ocorregut més fets estranys. Són molts els passatgers que han comprovat, amb cert grau d'horror, com apareixen i desapareixen sense explicació racional, dones amb vestits de banys d'època caminant per la vora de la piscina, el so del xipolleig de l'aigua, com si algú nedés, quan a l'aigua no hi havia ningú. De vegades, s'han vist avançar esteles, com les que es produeixen al nedar, però en aquestes ocasions ningú nedava. A d’altres ocasions, es va veure com avançava les empremtes mullades d'un peu invisible.

 

A la piscina de primera classe, es van produir dos fets luctuosos. Dues dones es van ofegar, una a la dècada dels 30 i l'altra en la dels 60.Han estat tant els testimonis que asseguren haver vistos fets sorprenents, que en els últims anys, s'ha decidit instal lar una càmera.

 



La cuina.

 

Aquestes morts no van ser les úniques en temps de guerra. Durant la Segona Guerra Mundial es va produir l'assassinat d'un cuiner a mans dels seus companys. Encara avui, hi ha persones que asseguren sentir els crits del cuiner.

 



ghost_queenmary.jpg

Fets de la Segona Guerra Mundial.

 

El vaixell va participar activament en la segona guerra mundial. Va ser pintant de gris camuflatge i es va batejar com "El Fantasma Gris". Era tan cobejat pels adversaris nazis, que es va oferir 250.000 $ de recompensa i la Creu de Ferro pel capità de submarí que l’aconseguís enfonsar. En unes maniobres, el nostre Fantasma Gris va envestir el vaixell anglès Curacoa. Més de 300 soldats anglesos van perdre la vida en aquell accident. Quaranta anys després d’aquests fets, es va habilitar el lloc exacte de la col·lisió, a fi de que un equip de televisió deixés càmeres gravant. Evidentment en aquells moment, al lloc, només hi havia les càmeres. En comprovar les gravacions, l'àudio recollia veus, crits i cops que alguns ho atribueixen als soldats anglesos de la Curacoa.

 


Enllaç: //youtu.be/4uUQFRWkcN4

Enllaç: //youtu.be/ngy_Ae3uJls

 
 
Treball de Dragonerrante, de Tejiendo el Mundo, tractat i traduït al català.
Sigues el primer a qui li agrada això.