Avui fa un sol de record.
Sol lluminós com l'estany. El cel d'un blau netíssim amb boles de cotó o de nata muntada feta de núvols gruixuts.
Un cel, un sol i un aire tallant que veia en dies de primavera de fa anys.
Diuen que hi ha certa epilèpsia, que quan tens crisis sembla que ho hagis viscut en un altre moment.
No crec que tingui crisis, estic ben desperta i el recod ben viu.
Fa molts anys, també era en una Pasqua, 15 anys? Amb una il·lusió com n'hi havia poques de menjar-me el món amb una abraça.
La llum acaronava les façanes blanques fent-les encara més, més blanques. A Sabadell hi ha façanes de pisos de pedra blanca. Amb un amic comentàvem que si fotografíessim els blocs i diguéssim: AIXÒ ÉS ISRAEL, la gent s'ho creuria.
Israel el duc al cor i amb la Pasqua, el seu alliberament, també...