CAS OBERT.
El dia 11 de novembre de 1979, el comandant d'aviació Francisco J. Lerdo de Tejada, amb més de catorze anys d'experiència en vols comercials i la seva també experimentada tripulació, s'enlairen des de l'aeroport de Son Sant Joan, a l'illa de Mallorca.
El vol és el JK-297 i l'aparell un Supercaravelle de la companyia TAE, amb 109 passatgers dins, el qual desprès de fer escala a Mallorca, procedent de Salzburg (Àustria), reprèn el seu trajecte vers l'illa de Tenerife, a les Canàries (Espanya). La climatologia és la escaient, l'atmosfera està clara i la visibilitat és òptima.
L'aparell aconsegueix l'altitud de 23.000 peus i la tripulació és disposa a realitzar un trajecte tranquil i rutinari. Tanmateix, a les 23,10 hores, la tranquil·litat es trenca de sobte.
A l'esquerra de l'avió, el comandant veu uns llums vermells que s'acosten en trajectòria de col·lisió. Comencen les converses entre l'avió i les torres de control d'El Prat i Manises, i Torrejón de Ardoz (Espanya). Cap radar troba senyals de trànsit a l'àrea indicada pel pilot. Els estranys llums s'apropen cada cop més i els nervis comencen a afectar la gent. La tripulació decideix elevar l'aparell a 28.000 peus però, molt sorpresos, veuen que els llums acceleren a més velocitat que l'avió i continuen en trajectòria de col·lisió. Des de les torres de control, insisteixen que no apareix cap objecte als radars.
Els estranys llums vermells ja es troben a uns 500 metres de l'avió i el comandant Lerdo de Tejada pren una decisió ferma. Canvia el rumb i fa un aterratge d'emergència a l'aeroport de Manises. Els llums abandonen la persecució de l'avió a unes trenta milles de Manises i les dimensions del objecte volador no identificat s'estimen al voltant dels dos-cents metres de diàmetre.
Els operaris de l'aeroport de Manises observen uns llums al firmament que identifiquen com les vistes des del JK-297. Després d'una trucada d'emergència s'enlaira des de la base de Los Llanos, a Albacete (Espanya), un avió interceptor Mirage-1, controlat pel capità Fernando Cámara.
Als pocs minuts de l'enlairament, el capità Cámara localitza el llum i comença una persecució a la velocitat supersònica de 1,4 mach que durarà al voltant d'una hora i dos quarts. La persecució és visual en tot moment, donat que l'artefacte desconegut no emet cap tipus de senyal infraroja per font de calor. A la persecució, el capità Cámara arriba a acostar-se el suficient, per observar una forma d'objecte troncocònic a l'interior dels llums. Així mateix, durant la persecució també es van notar interferències electròniques a l'avió.
L'esgotament del combustible al Mirage, obliga al capità Cámara a tornar a la seva base i conclou la tasca d'intercepció.
Aquestes són les dades bàsiques del que va succeir aquella nit de novembre del 1979. De les hores ençà, es succeeixen un seguit d'esdeveniments amb els que es comencen a confondre les dades. Algunes publicacions de l'època relacionades amb la ufologia es manipulen moltes de les dades i directament s'inventen moltes altres a fi de convertir el cas en un de molt més sensacionalista, com si ja no ho fos prou, per ell mateix:
Sense cap mena de dubte que el van aconseguir, donat que l'expedient Manises va donar la volta al mon en poques setmanes. Fins hi tot es van publicar unes fotografies d'un suposat OVNI, emergint del mar a pocs metres de les costes de Mallorca, aquella mateixa nit. Fotografies que un famós investigador del tema recolza com a reals i que passats els anys es demostren com un simple frau.
A l'aeroport de Manises es van encendre els llums d'emergència per a un possible aterratge del Mirage-1, però posteriorment s'escriurà que l'encesa es va produir per l'acostament dels estranys llums vermells. Les petites interferències a l'aparell, es van convertir en alguns articles, en llargs minuts de total desconnexió de tots els aparells electrònics del caça. I així, un seguit de despropòsits i manipulació de dades, tretes de context.
Les teories al voltant de la natura dels estranys llums son d'allò mes diverses. Una de les més ridícules i grolleres, al tractar al professionals de l'aviació de ignorants pagerols, va ser la d'un tal José Antonio Fernández Peris que va escriure un llibre on gosava dir que els que van veure eren els focs de les refineries de Cartagena i que el capità Cámara només va perseguir astres del firmament. És tan absurd i sense fonament que, a tot un munt d'investigadors seriosos, els hi va costa molt poc desmuntar punt per punt les conclusions de "l'eminent científic".
Els operaris de l'aeroport de Manises observen uns llums al firmament que identifiquen com les vistes des del JK-297. Després d'una trucada d'emergència s'enlaira des de la base de Los Llanos, a Albacete (Espanya), un avió interceptor Mirage-1, controlat pel capità Fernando Cámara.
Als pocs minuts de l'enlairament, el capità Cámara localitza el llum i comença una persecució a la velocitat supersònica de 1,4 mach que durarà al voltant d'una hora i dos quarts. La persecució és visual en tot moment, donat que l'artefacte desconegut no emet cap tipus de senyal infraroja per font de calor. A la persecució, el capità Cámara arriba a acostar-se el suficient, per observar una forma d'objecte troncocònic a l'interior dels llums. Així mateix, durant la persecució també es van notar interferències electròniques a l'avió.
L'esgotament del combustible al Mirage, obliga al capità Cámara a tornar a la seva base i conclou la tasca d'intercepció.
============================================
Aquestes són les dades bàsiques del que va succeir aquella nit de novembre del 1979. De les hores ençà, es succeeixen un seguit d'esdeveniments amb els que es comencen a confondre les dades. Algunes publicacions de l'època relacionades amb la ufologia es manipulen moltes de les dades i directament s'inventen moltes altres a fi de convertir el cas en un de molt més sensacionalista, com si ja no ho fos prou, per ell mateix:
Sense cap mena de dubte que el van aconseguir, donat que l'expedient Manises va donar la volta al mon en poques setmanes. Fins hi tot es van publicar unes fotografies d'un suposat OVNI, emergint del mar a pocs metres de les costes de Mallorca, aquella mateixa nit. Fotografies que un famós investigador del tema recolza com a reals i que passats els anys es demostren com un simple frau.
A l'aeroport de Manises es van encendre els llums d'emergència per a un possible aterratge del Mirage-1, però posteriorment s'escriurà que l'encesa es va produir per l'acostament dels estranys llums vermells. Les petites interferències a l'aparell, es van convertir en alguns articles, en llargs minuts de total desconnexió de tots els aparells electrònics del caça. I així, un seguit de despropòsits i manipulació de dades, tretes de context.
Les teories al voltant de la natura dels estranys llums son d'allò mes diverses. Una de les més ridícules i grolleres, al tractar al professionals de l'aviació de ignorants pagerols, va ser la d'un tal José Antonio Fernández Peris que va escriure un llibre on gosava dir que els que van veure eren els focs de les refineries de Cartagena i que el capità Cámara només va perseguir astres del firmament. És tan absurd i sense fonament que, a tot un munt d'investigadors seriosos, els hi va costa molt poc desmuntar punt per punt les conclusions de "l'eminent científic".
Rius de tinta han tractat d'aclarir aquest cas que, ara per ara és oficialment, l'únic que existeix al país veí, d'un aterratge d'emergència arran d'un OVNI. Fins hi tot va arribar al Congreso.
Passat tant de temps, és fa difícil creure que es pugui esbrinar res de nou al voltant del que va passar aquella nit. Probablement el misteri continuarà per sempre, donat que, malgrat tot el que s'ha especulat, s'ha afirmat i s'ha negat, l'únic que sembla clar és que ningú sap del cert el que eren aquells tres llums vermells que van perseguir amb insistència al vol JK-297, fa més de trenta anys.
Traduït i adaptat al català de: http://tejiendoelmundo.wordpress.com/2009/04/05/expedientes-x-el-enigmatico-caso-manises/