-Susana!- des de l'altre punta de l'aparcament, una noia amb un capell de Gucci i unes ulleres de Prada, que per sort li tapaven la cara, hem saludava per burlar-se de jo, imagineu qui era? Per desgràcia jo també.
-Hola Jessica!- vaig riure falsament.
-Has estat en aquella illa de pringats?- va riure ella
-No, i si ho hagués fet, t'hagués hagut de demanar permís, no es vera que te n'han fet la reina?- Després de les meves paraules, tot l'aparcament va fer -Uuu! per lo malament que l'havia deixada.
Ella callada de ràbia, va fer mitja volta i se'n va anar. Per el seu camí va apartar a un noi tirant-li el seu batut damunt. Ràpidament, el vaig anar a ajudar, (els enemics de les AIT ens hem d'ajudar).
-Estàs bé?- vaig preguntar-li
-Si ja esta! Gràcies.
Quant vaig aixecar el cap, vaig veure que era el Williams Camperol (el noi per qui estava boja) Els meus ulls, es van connectar amb els seus i la seva boca es va obrir diguent unes paraules, de les quals no hem vaig enterar, ja que estava concentrada amb els seus ulls marrons clars.
Després de marxar hem vaig dirigir cap a la taquilla on vaig deixar els meus llibres. La taquilla era la 218. Ara hem tocava ciències.
Quant va acabar la classe, vaig anar al bany i després de rentar-me les mans vaig sortir. En el passadís hem vaig trobar amb la Melody.
-He sentit que has insultat a la meva amiga!- la Melody era una borde i ningú l'aguantava.
- Veig que no ets sorda. Si que ho he fet, que vols? Que passa, ja no se sap defensar sola, jha t'ha contractat de guardiana?
Lentament es va treure un batut de xocolata i me'l va tirar damunt.
-Però tu estàs loca? - Allò realment volia ser una afirmació, però que per equivocació hem va sortir amb forma de pregunta.
Corrent vaig anar a la taquilla on hi tenia un paquet de toallitas, però vegent que no era suficient vaig anar corrent a casa a canviar-me. Li vaig demanar al William les claus de la seva moto, ja que no tenia el carnet de cotxe.
Quan vaig arribar a l'escola, vaig anar cap a l'aula de plàstica. El professor ens va demanar els deures i tothom excepte la Raquel (la típica nina irresponsable que no fa els deures i que fa perdre els temps i els nervis a tothom) que simplement va dir:
-No tens fets els deures Raquel?-va dir el professor
-No -va contestar amb to desafiant.- Volia disfrutar del meu estiu i no fer un treball per a una assignatura inútil com la teva.
-Ves a direcció!- el professor va senyalar amb el dit la porta i na Raquel va agafar les seves coses i se'n va anar.- Per dilluns de la setmana que ve heu de fer un dibuix de alguna cosa que vos caratceritzi...
En aquell moment hem varen passar una noteta i la vaig llegir.
Era d'en Will! Deia que trobaria una sorpresa a la taquilla! En aquell moment, vaig desconnectar de la classe i vaig pensar en que podia ser la sorpresa. Malauradament, el professor de plàstica es va enterar i va demanar que havia dit, jo com que pensava amb el Will, no li vaig contestar. Va cridar a la senyoreta Nicol, (la directora) La directora va manar-me anar a la PT escolar. (Com podeu imaginar, anar a la PT no mola gens)