Fa uns mesos va sortir el llibre Tensant el vers, fruit d'un concurs convocat per l'Associació de Relataires i amb alguna aportació meva. Aquell projecte també incloïa que el grup Brou fes un disc musicant alguns d'aquests poemes. Doncs bé, tinc la gran sort que un poema el varen sel·leccionar per al disc, que ara ja es pot encarregar a l'adreça, per 10 euros. Em fa molta il·lusió i tant de bo us agradi!
Parlar, estimar i més parlar
La meva llengua l'han fet vella
i la volen anul·lar.
La creuen esquifida, seca,
una parla molt vulgar,
i m'obliguen sense treva
a sotmetre'm a la seva.
Vull pebrots, albergínies, cebes,
i ells ja no les entenen
ni les volen escoltar.
Un tallat o un cafè amb llet,
que potser és molt demanar?
Ells em diuen esmirriat,
torracollons i poca-pena.
Ells em volen fer callar,
amagar-me, ajupir el cap
i sotmetre'm a la seva.
Els meus ull trenquen l'esguard
per l'estimada meva llengua
i només volen plorar
llàgrimes que no m'ofeguen
i m'ensenyen el demà:
un somriure per senyera,
parlar, estimar i més parlar.
