Alba Terrades Gauxax
per en 28 Maig 2010
858 Vistes

No em miris així.

No tens ni idea del que és trobar a faltar.

No saps que es il.lussionarte i despres...

PAM!

Tot acaba fracasant.

Tu sempre m'has tingut, qun em necessitaves i quan no.

Tu sempre ho has tingut tot.

Però jo només he tingut una cosa important en la meva vida i no es del tot meva...

Tant de bo algun dia entenguis que no tot és tan perfecte, que de vegades les coses van malament, i t'has d'aguantar, i l'únic que pots fer és plorar, plorar de pena, i de vegades ni tan sols això.

Enyoro tantíssim tenir el cap en blanc.

No pensar en res més que en el blau del cel.

Però et tinc sempre present.

Sempre

A totes hores.

Des que em llevo fins que me'n vaig a dormir.

En els meus millors somnis i en els meus pitjors malsons.

Hi ha dies en què crec que tornaràs.

Que demà, quan no m'ho esperi va sonar el movil i llegire: "A l'hora de sempre, al lloc de sempre... RAWR! (L)".

Però sé que demà o passarà.

Perquè NO POT SER.

i per unes hores que et podia gaudir...

Entens?

El millor de la meva vida ets tu i mai seras meu.

POF.

Mai.

En la vida.

No puc pensar en res mes que en tu i ara només puc plorar.

Així que fot el camp, que no puc (ni dec, ni sé) fer-ho en públic.

 

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.