Pere
per en 18 Març 2012
776 Vistes

A la cantonada d'abans de la tanca que tanca el carreró, de sobte, una nena trista, mig ajupida, tres quarts d'ensopida, un quart d'una mica esborrada, escriu runa amb un llapis de punta amagada. Fins i tot ha pintat a la deixalla una part, no el tot, d'ella mateixa. És una ruïna de runa, restes d'arruïnats gens roïns que pinten la seva ruïna si són infants. Els adults, capcots i culs secs, tancats per la tanca, ni ploren, les llàgrimes només poden rajar com blens, per les galtes d'una nena trista que tampoc no sap guixar-les, un salt de llàgrimes fet un salt d'aigua fet un salt de blens fet un salt de res, només caiguda de pena en runa.


Participació al repte poètic 206 de Relats en Català.

Publicat a: Personal
Ness
Molt curiosa, la imatge...
18 Març 2012
Pere
Jo no sóc un gran amant de l'estètica d'aquestes pintures urbanes, però hi ha gent que trobo que fa coses ben fetes, m'agradin o no.
19 Març 2012