per en 17 Març 2012
1,226 Vistes

 

Quant érem petites, la Jessica i jo érem grans amigues, però des de  el primer estiu que vaig anar a l'illa de Surtey i no la vaig convidar, es va enfadar molt, es va ajuntar amb la Melody Halls i varem passar de best friends a ser jo la llesta i ella la creguda. Com podreu imaginar, qui sofreix som jo, ja que aquell dia, el 13 de Setembre de 2007, quant teniem 5 anys, va dir a totes les nines de la classe que tenia polls i les nines (tontes perdudes) la van creure i van passar de jo. Però ma mare, quan hem va veure plorant va decidir canviar-me a un col·legi públic però ara vaig a l'insti amb la Jessica i la Melody. Que ara es fan dir Jes i Mel. Bastant cursi pel meu gust, però per j com si van a beure aigua del WC. No obstant això, d'aquesta història he après que en Jack sempre estarà amb mi per fer-me de suport. Gràcies Jack!

El dia 13, dilluns (el pitjor dia de la setmana) hem vaig despertar, hem vaig posar les ulleres, hem vaig arreglar amb 10 o 15 minuts (segur que aquelles dues estigueren més) i vaig baixar a berenar.

En Jack m'esperava a la porta de la meva casa, com acostumava fer cada dia. Va fer sonar el clac son del seu cotxe indicant que ja era aquí.

-Mamà, me'n vaig OK?-vaig cridar.

-A déu vida meva que passis un bon dia.

-Amb la Melody i la Jessica?, no ho crec!- vaig pensar.

El cotxe d'en Jack era un Mercedes descapotable, de color vermell.

-Bon dia Susana!

-Que té de bo començar l'insti?

-Que hem pots veure

-Si però igual que et puc veure a tu puc veure a les AIT- AIT era el nom que havíem pensat, significa Amigues Iguals de Tontes: AIT, és una gran forma de resumir-les.

-Sempre estàs amb les AIT! Passa d'elles! El que elles volen és destacar i ser populars, cosa amb la que les ajudes si parles tant d'elles. Pareix que et fan enveja, cosa impossible, ja que tu tens amics de veritat, no uns amics que estan amb tu en els millors moments i després et deixen plantada.

-Si, millor, com t'han anat les vacances?

-Be he estat ajudant al meu pare en el taller, que has fet tu?

-Jo, el de sempre, he anat a Surtey.

-Un dia m'has de convidar!

-Ja vorem.

-Mira ja es veu l'insti!

-No entenc com ho dius amb tanta alegria! Però bé oficialment comença el mal son!

Aquell institut era normal, un institut amb escales que no li agraden a ningú, les parets blanques i avorrides... Un institut que excepte que fossis una PQVF: Panda Que Van de Flipats, l'insti era per tu com una presó, lo que pitjor. Ara, vos estareu demanant perquè sempre dic Insti, jo contestaré encantada: Institut, és una paraula amb un significat vomitiu i per això si la fem curta... I jo que sé! Va millor dir Insti i punto! 

Publicat a: Relats
Sigues el primer a qui li agrada això.