21 de febrer de 2011:
Plou, plou molt, fa trons i llamps.
Avui per fi tenc pla, he quedat amb les amigues al parc de les Fonts. M'han promès que m'ho passaria molt bé, encara que jo no ho tengui massa clar he decidit anar-hi, ja que el pare m'ha dit que pot ser una bona distracció.
No sé què posar-me, estic entre els calçons de pana ocre amb la camisa negra, o els meus texans preferits amb el jersei blau marí de la mare. Crec que em decidiré per la segona opció, ja que amb aquest temps cal abrigar-se.
He perdut el bus, cosa que ha implicat que el pare m'hagués d'acompanyar. En arribar no he trobat ningú, he esperat a raó de cinc minuts perque em pensava que arribava prest, però en mirar el rellotge m'he adonat que era jo la que arribava tard. Les he cridat al telèfon mòvil però m'ha sortit el contestador automàtic, he deixat un parell de missatges.
Quan em decidia a marxar he sentit una veu que em resultava força familiar. He donat mitja volta i l'he vist allà plantat , banyat i mirant-me amb ulls curiosos. Era en Javier, la veritat és que jo també m'he sorprès en veurer-lo i com que no duia paraigües l'he convidat a venir amb mi.
- Ei que fas per aquí? - em va dir en Javier amb un català poc fluit-
- He quedat amb les amigues, però no han vengut.
- Doncs... si no tens res a fer, querrias venir amb mi?
-D' acord. -vaig dir amb un tò poc convincent-
Ens dirigirem cap a un petit cafè al centre de Palma, però estimat diari, això no acaba aquí.
Martina