per en 27 Febrer 2012
945 Vistes

 Quant passava per vora un bassiot, la bicicleta d'en Pere, és va descontrolar i hem va tirar a mi dintre del bassiot, n'Aina va acompanyar-me a casa mentre reia per les pintes que portava. Hem vaig possar un texans i una camia de quadres.

 

-Passa'm el ketchup- digué n'Aina- De presa!, que arribarà any nou!!!

 

-Aquí tens!

 

I així en el llac fins a les 15:00 quant vam sentir a algú. Jo, buscant un lloc on amagar-me fins que varem comprovar que eren les nostres mares.

 

- Va marxem ja que la badia de Zecuria està a tres hores i no hi arribarem de dia- digué ma mare.- Susana on ets?

 

Tots vam sortir fins i tot en Pere que no havia de marxar de l'illa. Varem agafar cada un el nostre cotxe i no varem tornar a veure'ns, tot allò era el final d'un bell somni, que a poc a poc s'estava acostant a ser el mal son de cada any, on la Jessica Harris fa sofrir a la gent, pensant que és superior als altes.

Publicat a: Relats
Sigues el primer a qui li agrada això.