Lentament contemplava el paisatge, com sempre que era l'últim cop que estava a casa de la padrina en vacances. Contemplava la posta de Sol i la ombra reflectida en la mar dels darrers surfistes de la temporada. Cada any m'adonava de la riquesa bella d'aquella illa.
Aquell horabaixa hem disposaria a agafar un vaixell cap a la badia de Zecuria. Però abans m'havia de d'acomiadar de la colla d'amics.
En el horitzó els podia veure. En Pere amb la seva bicicleta, n'Aina amb els patins i n' Eduard amb la taula de surf.
- Ja te'n vas?- hem va preguntar d'Eduard.
Mirant-me'l de dalt a baix li vaig fer un gest que si amb el cap. N'Aina va abraçar-me i el Pere, tímid, com sempre que tocava l'hora d'acomiadar-se es va quedar enrere.
-Pere, no hem dius adéu?- vaig preguntar.
-És difícil acomiadar-se d' algú com tu.
Vaig avançar i el vaig abraçar. I juntament amb els altres, hem va acompanyar a casa.
Vam demanar-li a ma mare, per anar al Picking de cada any. Ja era tradició que el darrer dia d'estiu anéssim a dinar el quatre vora el llac.