per en 26 Febrer 2012
1,844 Vistes

 

 Lentament contemplava el paisatge, com sempre que era l'últim cop que estava a casa de la padrina en vacances. Contemplava la posta de Sol i la ombra reflectida en la mar dels darrers surfistes de la temporada. Cada any m'adonava de la riquesa bella d'aquella illa.

 

Aquell horabaixa hem disposaria a agafar un vaixell cap a la badia de Zecuria. Però abans m'havia de d'acomiadar de la colla d'amics.

 

En el horitzó els podia veure. En Pere amb la seva bicicleta, n'Aina amb els patins i       n' Eduard amb la taula de surf. 

 

- Ja te'n vas?- hem va preguntar d'Eduard.

 

Mirant-me'l  de dalt a baix  li vaig fer un gest que si amb el cap. N'Aina va abraçar-me i el Pere, tímid, com sempre que tocava l'hora d'acomiadar-se es va quedar enrere.

 

-Pere, no hem dius adéu?- vaig preguntar.

 

-És difícil acomiadar-se d' algú com tu.

 

Vaig avançar i el vaig abraçar. I juntament amb els altres, hem va acompanyar a casa.

 

Vam demanar-li a ma mare, per anar al Picking de cada any. Ja era tradició que el darrer dia d'estiu anéssim a dinar el quatre vora el llac. 

Publicat a: Relats
Sigues el primer a qui li agrada això.
Que li passarà a la protagonista? Voleu aportar idees? doncs endavant, les podeu enviar amb un comentari! Si voleu sir que vos ha agradat podeu, podeu comentar el que volgueu sempre que sigui amb la nostre llengua el CATALÀ
27 Febrer 2012
Estimada Fan d'aquesta web, farem tot el possible per seguir la teva recomanació! Gràcies
27 Febrer 2012