Com que aquesta nit, just a la nit, fa 1 any i 8 mesos del primer petó, tinc ganes de parlar del meu titi. Per començar no es diu titi, es diu Victor, nom llatí que significa guanyador. I tal com el seu nom ens indica li agrada molt guanyar. A tot. A la cosa més petita que existeixi ell intentarà guanyar. I si no ho fa i veu que no se'n surt, s'enfonsa durant uns minuts. No aguanta la pressió. Això ho he descobert jugant al Mario Karts (qui no sàpiga què és que faci un click aquí) amb ell. El guanyo i no para de dir coses com: - No em surt mai el coet- o un - M'han empenyat fora de la cursa - o coses així, no pot dir:- M'has guanyat, he perdut, felicitats. NOOO! Perquè ell és el que porta el nom de guanyador. Sempre s'ha dit que la competició és sana... doncs ell és un home ben sa. També és un despistat. Un dia estava al tren camí cap a València després de passar uns bons dies amb mi a Girona. I tot fent endreça, vaig veure que s'havia deixat les claus (del pis, de casa, altres) a sobre del meu escriptori. Qui no té cap, ha de tenir cames; o una xicota amb cap i cames que li envïi les claus per correu urgent a casa. Una altra cosa important a destacar: el seu to de veu. Jo diria que a vegades el sento i tot, des de casa meu. Sempre li he de dir: Victor vigila... Victor parla més fluix... Victor que tothom et sent... Ell intenta baixar el to però de seguida se n'oblida i torna a cridar. Amb més grau o menys, crec que a tots els valencians els hi passa. A casa meu sempre hem dit: valencià i home de bé, no pot ser! Serà veritat.
Però a tot això, tot i ser competitiu, despistat i cridaner, he dir que és la millor persona que mai he conegut. Atent, observador, detallista, romàntic... No hi ha res que em pugui queixar perquè sempre em fa sentir la dona més estimada del món. I no tinc ganes de dir res més, perquè ets preciós. De dalt a baix, d'esquerre a dreta. Els teus ulls, la teva esquena i els teus llavis.
Avui fem un any i vuit mesos junts, una data més que ens fa pensar que d'aquí poc ja en seran dos. Les dates no importen, diuen alguns. Jo crec que sí. El 23 és el nostre dia, el dia en què celebrem que estem junts i volem estar junts molt de temps més.
T'estim :*
