Pere
per en 19 Febrer 2012
816 Vistes

Un matí groguenc de vent alat xiuxiuejant cistelles de pastissets de l'àvia. Al fred intens de la vall, els pollancres es vinclen observant teulades en equilibri suportant els caramells de caramel que hi pengen com suor endurida de teula. El jutge que no jutja al caramell penjat no pas pel fetge sinó del terrat, menja un pastisset del cistellet de l'àvia i repapieja, que no és pas l'hora de collir l'arròs ni de dictar sentència. Pels carrerons, una gavina mal perduda terra endins camina maldestre i patina de tan mal pentinada, i un pintor de poca tinta li pinta la tombarella a l'aquarel·la darrere la finestra, amb l'estufa encesa, i el rerefons alat del vent groguenc que xiuxiueja.

Publicat a: Personal
Ness
estàs molt poètic, què és el misteri que t'inspira?
19 Febrer 2012
Pere
Hi ha temporades de més i de menys inspiració. El misteri, el desconec.
19 Febrer 2012