No sé qui eres. Ara ets ella, ara ets una altra. Canvies. Canvies tu, o canvie jo? Qui sap? Potser aquesta siga una d'eixes preguntes que mai es resolen, de les que mediten quan ets a casa veient la pluja empapar els cristals, de quan estàs en la teua habitació i mires al sostre esperant vore el cel.
No sé qui ets. Espere conèixer-te. Si ho puc fer, si puc alcançar-te d'una vegada i tocar el teu cor, puc donar-me per satisfet.
Perquè hauré tocat el cel.
Publicat a: Personal