Com a Valencià, per a mi el dia dels enamorats és el 9 d'Octubre, Sant Dionís. Com a Català, ho és Sant Jordi. I com a persona que viu a una societat occidental, també ho ha de ser Sant Valentí.
Hui, 14 de febrer és Sant Valentí i per això vull parlar-vos de la meua Xixi. La Marina.
La meua Xixi viu a l'Empordà, al País del Vent. A una plana riallera envoltada de platges i aiguamolls i mes concretament a un petit poble que es diu Riumors. És estudiant de filologia catalana i sap de tot. Per això sempre m'està corregint i no li agrada que diga calcetins en compte de mitjons. Sempre aconsegueix animar-me quan alguna cosa em capfica i em desperta un somriure quan m'alce al seu costat. Quan estic amb ella sóc altra persona, estic content, apenes tuiteje, inclús arribe a mirar telescombreries. A mes és del Barça, el millor equip del món.
Es podria dir que és la noia perfecta, tot i ser fredaluga i ploranera.
L'única cosa que em fa sentir trist és no estar al seu costat en un dia com hui.
Però estic content d'haver passat Sant Dionís i Sant Jordi junts; d'haver estat aquestes dues setmanes junts, les quals en compensació podríem anomenar la Setmana dels enamorats, Sant VMBR.