Hi ha diverses i feixugues formes de matar.
Pots fer que la víctima tragini un tros de fusta
Fins dalt d'un turó i allà clavar-li. Caldrà,
Per fer això, molta gentussa
Calçada amb sandàlies; cantar d'un gall; per mortallar:
Un tros de roba; també una esponja, vinagre i una mà
per a picar els reblons en la mesura justa.
O bé pots agafar un barrot de ferro
De forma i muntatge tradicional,
Llançar-te a la metàl·lica armadura i fer-li esguerro.
Però per això ja et calen cavalls blancs,
Arbres anglesos, homes amb fletxes i a punt de tirar,
Un príncep, dos estendards (si no m'erro)
i un castell on fer el sopar.
Prescindint tota noblesa, bé pots, si la ventolera
T'ho permet, d'asfixiar-lo amb gas. Però necessites:
Quilòmetres de fang tallats per les trinxeres,
Per no dir botes negres, forats de dinamita,
Més fang, flagell de rates, dotze cançons de lluita
I uns quants barrets metàl·lics d'aquells de mitja esfera.
En aquests temps d'avions tu pots volar
Damunt la teva víctima sense fer passa rasa,
I apretant un botó la pots eliminar.
Tot el que es requereix és, enmig, un oceà,
Dos sistemes de govern, científics de la casa,
un psicòpata, tallers (uns quants però no massa)
i un terreny que, durant anys, no es necessitarà.
Això són formes feixugues, i fa estona ja que en parlo,
De matar un home. Més simple,
Més directe i molt més net
És veure'l 'nar vivint en qualsevol indret
Al segle XXI,
I allà deixar-lo.
Edwin Brock (traduït per Josep Pedrals)