en 26 Maig 2010
Els espanyols, s'ha d'ametre dintre la seva cultura popular, tenen coses bones.
No se'ls pot reconèixer gaire coses, però el que sí és cert és que davant de les adversitats, encara que no se'n tingui ganes, val més aparentar que et trobes bé.
I això és el que he fet.
Encara que em trobi en caiguda lliure emocionalment parlant, haig de dir que estic força contenta de rebre alguns copets a l'espatlla en reconeixement a la defensa personal, contra de tots els elements de la ignorància popular enquistada a la tradició, a la dignitat de les persones que pateixen epilèpsia i es troben soles davant l'exclusió de la societat.
Publicat a: Reflexions
ma germana en te, i tot i que ho vam passar malament quan ho vam saber, als 37 anys, ja ta superat i en parla sense cap tabú...qui no ho accepti doncs 2 problemes te. Salut!!
Jo ho accepto, fa 2 anys que m'ho van veure, el problema és la medicació que prenc...
Ahir vaig anar al tibidabo, i em va semblar veure un casal d'homes i dones, amb malalties com el sindrome de down i tal, i crec que un d'ells patia epilèpsia massa exagerada... no se que dir-te Serreta... molts ànims, i no t'has de sentir fora de la societat, no vol dir que una persona malalta no si... Veure més