en 5 Febrer 2012
Som suïcides del Temps.
Ens hi estrellem, lliures
com la mosca entabanada
que frisa per entrar -vidre enllà...
cap a la felicitat!
a la casa d'olors saboroses.
Nosaltres, tots Innocents,
en trencarem el cristall
i ferits de talls sagnants,
n'alliberarem l'arena.
Publicat a: Literatura
El vaig fer amb motiu d'una recopilació d'una tia que està com una cabra boja. Donaven un tema i havies de fer un poema. Jo sóc d'aquelles que si no hi ha la mètrica i la rima pel mig, no consideren els versos, poemes. Gràcies. Fa temps que el vaig fer, potser un any...