Estic farta de que aquest puto món em demani a crits que t'oblidi.
JODER!
Si de mi depengués ni tan sols existiries.
Et mataria lentament, perquè patissis, perquè sentissis el que he sentit jo durant tot aquest temps.
Notaries cadascuna de les gotes de sang baixant suaument i sense compassió per la teva pell, recorrent el teu cos de dreta a esquerra i viceversa.
De baix a dalt
Sang.
Tu xop de sang.
Fins a les empentes.
I abans que morissis dessagnat, abans que el dolor físic i la desesperació acabessin amb tu, et descuartizaría.
Tros a tros.
Col.locaria les teves mans completament estirades, amb els dits ben separats, i començaria a tallar.
Dit per dit.
Et tallaria cadascuna de les extremitats i, entre una i una altra, deixaria almenys set segons per gaudir de l'dolor que se sent quan t'ho estan traient tot.
Quan t'estan robant la vida sense permís.
T'arrencaria la llengua amb les meves pròpies mans, a estrebades, perquè no em tornis a mentir mentre et susurraría a cau d'orella que odie teves paraules adornades.
Que t'odie.
Que no hi ha dia de la meva vida en què no t'hagi odiat.
I quan tanques els ulls, agafaria la pistola i em pegaria un tret.
Em volaria el cap abans de poder donar-te a faltar.
Perquè per més mal que em hagis fet en tot aquest temps, per més fotuda que estigui la meva vida ara, per més temps que perdi pensan-te, per més que dolgues, en veure que ja no vius, en veure que ja no estàs, que ja no existeixes ni tan sols per fer-me mal, entendria que la vida no té sentit i tornaria a buscar-te.
I a tornar a començar.
(Perdoneu si faig un poc de por, pero joder.. QUE AGUST QUE M'HE QUEDAT! )
