Divendres 7 de gener de 2000.
A 3/4 de 6 ja hi érem.
Un cop allà he dubtat si hi era o no. No el veia.
Em pensava que portava jersei, però no. Portava una camisa d'un groc ocre clar i una corbata que hi feia joc amb motius geomètrics, com un tramat tèxtil.
El temps s'ha escolat ràpidament i ara m'ha deixat un regust amarg d'haver-lo perdut.
Té els ulls molt negres i allò blanc de l'ull és molt concentrat. Són molt grossos, de mirada penetrant, incisiva de la qual provoca la paralització dels moviments emocionals. Deixo de ser.
M'ha preguntat:
-Què, com han anat els Reis?
-No sóc monàrquica!
-Però això és igual, mentre vinguin els regals...
La RX estava bé. Òndia, el Peroné!!!, me'n falta un tros!
-Aquest tros que falta, què és?
-És el tros que vaig fer servir per fer l'injert... Amb el temps ja es tornarà a regenerar (un be negre amb potes rosses!)
-Falca!
Aquest home sempre canvia d'opinió. El dia 31 em va dir que EM CANVIARIA EL GUIX i ara parla de TRAURE'L.
M'ha dit que, el mal que em farà quan em tregui el guix serà pitjor que no pas ara. Que hauré d'aprendre a tornar a caminar de nou. El mal, se soluciona caminant molt.
-De quin material està feta la grapa?
-Oh, però la grapa no es treu...
-Això ja m'ho fixo, que no es treu! Dic de quin material?
-Ah, de titani.
-I no pita quan passes per alguna màquina?
-No.
El 28 de gener serà el dia D. Em traurà el Guix?