Talia
per en 10 Gener 2012
1,620 Vistes

" Et besaria lentament, 

et soltaria els cabells, 
t'acariciaria els muscles, 
t'agafaria el cap 
per a besar-te dolçament, 
estimada meua, dolça meua, 
i sentir-te, encara més nina, 
més nina encara sota les mans, 
[…]
i sentir-te sota el meu cos, 
amb els grans ulls oberts, 
més que entregada confiada, 
feliç dins els meus abraços. 
Et veuria anar, tota nua, 
anant i tornant per la casa, 
tot açò que ja no pot ser. 
Sóc a punt de dir el teu nom, 
sóc a punt de plorar-lo 
i d'escriure'l per les parets, 
adorada meua, petita. 
Si em desperte, a les nits, 
em desperte pensant en tu, 
en el teu daurat i petit cos. 
T'estimaria, t'adoraria 
fins a emplenar la teua pell, 
fins a emplenar tot el teu cos 
de petites besades cremants. 
[…] 
un amor que m'emplena les hores 
totalement amb el record 
de la teua figura alegre i àgil. 
No deixe de pensar en tu, 
em pregunte on estaràs, 
voldria saber qué fas, 
i arribe a la desesperació. 
Com t'estime! Em destrosses, 
t'acariciaria lentament, 
amb una infinita tendresa, 
i no deixaria al teu cos 
cap lloc sense la meua carícia, 
petita meua, dolça meua, 
[…] 
tan adorable! T'imagine 
tèbia i nua, encara innocent, 
vacil·lant, i ja decidida, 
amb les meues mans als teus muscles, 
revoltant-te els cabells, 
agafant-te per la cintura 
o obrint-te les cames, 
fins a fer-te arribar, alhora, 
amb gemecs i retrocessos, 
a l'espasme lent del vici; 
fins a sentir-te enfollir, 
una instantánia follia: 
tot açò que ja no pot ser, 
petita meua, dolça meua. 
[…] 
voldria ésser ara al llit, 
sentir el teu cos prop del meu, 
el cos teu, dolç i fredolic, 
[…]; vull 
estar amb tu mentre dorms, 
el teu cul graciós i dur, 
la teua adorable proximitat, 
fregar-te a penes, despertar-te, 
despertar-me damunt el teu cos, 
tot açò que ja no pot ser. 
Et mire, i sense que tu ho sàpies, 
mentre et tinc al meu davant 
i t'estrenyc, potser, la mà, 
t'evoque en altres territoris 
on mai havem estat; 
contestant les teues paraules, 
visc una égloga dolcíssima, 
amb el teu cos damunt una catifa, 
damunt els taulells del pis, 
a la butaca d'un saló 
de reestrena, amb la teua mà 
petita dintre la meua, 
infinitament feliç, 
contemplant-te en l'obscuritat, 
dos punts de llum als teus ulls, 
fins que al final em sorprens 
i sens dubte em ruboritzes, 
i ja no mires la pantalla, 
abaixes llargament els ulls. 
[…]
tot açó que ja no pot ser. 
Que jo me muir d'amor per tu. "

Vicent Andrés Estellés

 

Tot açò que ara no pot ser. Però que tornarà a seR-ho ben aviat…

T'estime!

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.