Divendres 31 de desembre de 1999.
Avui és un dia diferent, estic nerviosa. També tinc la regla, no tinc gana i estic amb la incertesa de si vindrà o no en Rochy.
Sí que hi era!
Ha vingut tard, a dos quarts de quatre i, per tant, jo també he entrat tard, entre 3/4 de 4 i les 4. I a més, encara m'ha fet esperar!
-Què, com anem?
-Molt malament.
-I com és això?.
-Em fa molt mal.
-És del tot normal!
-Encara que se m'adormi?
-Sí. Et faré fer una RX per la setmana que ve i si està bé, et canviaré de guix...
-No me'l treurà, només me'l canviarà?
-Exacte!. Ja camines?
-No. Encara em fa molt mal.
-Ho has d'intentar, encara que te'n faigui. És més, si et fa mal encara has d'intentar-ho més. En altres casos, quan fa mal és mal senyal però en aquest cas, NO. Si et fa mal vol dir que anem bé.
I el pare...-I suposo que el peu deu haver estat molt ramenat, oi?
- I tant!, i tant si va ser remanat! Hi han ossos i músculs que ara treballen quan abans no ho havien fet
-No em va dir que l'operació tindria efectes secundaris!- I amb molta ironia ja que se'l veia molt content ha dit:
-Això deu ser EFECTE 2000.
Se m'ha avançat i m'ha desitjat BON ANY NOU.
-Igualment!
Ha estat el Joel que l'ha vist entrar al seu despatx. Ha vingut tard. la infermera que no era la xarnega de sempre, estava nerviosa perquè no arribava. Ens ha sembla que l'havia trucat. Al cap de poc, ha fet acte de presència. No li he sentit soroll d'estampida de cavalls.
Anava ben mudat. Portava un conjunt gris balvós i una camisa verd clar, molt semblant a ocre. i una corbata amb figures apinyades, de color marró clar. També anava perfumant. Feia una olor bastant empalagosa. Crec que se l'ha canviat...
Tampoc no portava ulleres de muntura gruixuda.;devia portar lentilles. No li quedava tan bé. I quin nas que té!!
Però quina diferència! Realment em trobo molt millor havent sortit de la seva consulta que no pas abans d'entrar-hi.
El dia 7, al migdia tinc RX i de visita a 3/4 de 6. Fins aviat!